L'ordre

Quan els nostres ulls decideixen que una habilitat bàsica com la capacitat d'endreçar espais ha efectuat una feina satisfactòria ens assalta, de cop i sense avisar, amb traïdoria, fins i tot, la necessitat de considerar incompleta la pròpia essència de l'ordre i pensar en què més podem malgastar el nostre temps tot endreçant mentalment la vida i el prestatge dels pòsits vitals*.

Els ordres són un món i alhora responen a diferents estructures mentals sorgides d'una mateixa moral judeocristiana imperant en aquesta canal del planeta que és la riba oest del Mediterrani. Els catalans nascuts en pisos d'ordre clàssic (cuina, menjador, sala d'estar i rebedor a més d'habitacions i lavabos a convenir) tenim claríssim, per exemple, que la llet va abans que els cereals i el tomàquet abans que l'oli al pa amb ídem. No volem incórrer en pecat, igualment, posant al descobert la col·lecció furtiva de Maruja Torres i altres sortilegis pre-tripartit juntament amb Tom Clancy i altres literats amb títols inexistents a les portades, i per tant disposem les prestatgeries de les nostres biblioteques de manera que els títols escandinaus i exòtics quedin per davant de tota aquesta porqueria.

També intentem tenir els discs de Serrat i Llach ben a prop entre ells i ben lluny de la resta, no fos cas que el bo d'en Marvin enganxés alguna cosa. Però no llancem res que no tingui un lloc a la Constitució o a l'Estatut perquè mai saps quan poden venir temps difícils. Tenim unes estances d'endreços gegantines tal i com està el mercat immobiliari actual.

Tot això mentre no sabem on guardem el paper del padró municipal o l'assegurança del cotxe.

*pongos