El passadís

Les corredisses pels passadissos tenen, sovint, la finalitat concreta de despertar instints mimètics en els personatges que envolten les cames que fugen de certa quietud quebrantable. L'acte d'aixecar un genoll rere l'altre és una maquinària perfecta que compleix aquesta doble funció humana perfilada i curiosa.

Espantats i empesos al buit, els esperits del repòs queden aplacats per la fúria dels batecs eixordants del cor, els ofecs incessants dels pulmons i la suor primerenca que ens pren sota la camisa. L'afany de supervivència convida a aquest precepte fastuós de còpia i similitud, una sanefa d'accions tremendament humanes, tedioses en l'angoixa i exultants en l'eufòria.

L'acte bàsic de la primera allau, l'estampida animal de les criatures desfermades, el fill lligat de sargit invisible i indestructible que ens amoroseix el cos amb el cos aliè. La descripció impossible del que s'està cometent amb tota la intenció del món, que hem fet nostre amb unes mans constants, l'allargassament immaculat de les sensacions corporals, la prioritat feta miques i el sense sentit fet fanfàrria, pompa circumstancial, els vents de l'orquestra entrant al punt exacte. Tot això transformat en qui corre, tot això transformat en terror buit, en toll buit, en peu ple de pols de l'argila que ens desfà els xaragalls.