El núvol

La veritat sobre els actes de servei dels meteoròlegs és uns dels misteris resolubles més estèrils del mercat, però tot i així aquesta colla de llicenciats en física, astrofísica i un piló dos-cents de curses de cavalls universitàries impossibles per al públic mitjà són la meravella televisiva més adient pel meu temps. Els estimo. Estimo els homes i dones del temps com estimo la displicència dels conductors dels trens i l'abnegada tasca que duran a terme sempre davant de qualsevol situació. És feina, i és tragèdia.

La tragèdia, no comparable a sortir de casa sense paraigua quan un núvol escapça Montserrat i ens deixa el monstre en una immensitat desconeguda, és la meva i la de tothom, i és la que el temps ens anuncia en dies com avui i el de demà. I cadascú que reculli les seves penes. La litúrgia pròpia de llevar-nos, alçar-nos i tornar a caure quan traïm. La traïció vora la família, l'absència d'aquesta i el roig dels xaragalls just abans que s'enceti el ruixat que el torna fosc i amb gust d'arribar tard.

Algú m'haurà d'explicar, amb molta cura, per què no es garanteix un rellotge precís i imprescindible dins de cada vagó. Els rellotges són una de les millors parts dels trens.