20 i 18

Les corredisses pels passadissos tenen, sovint, la finalitat concreta de despertar instints mimètics en els personatges que envolten les cames que fugen de certa quietud quebrantable. L'acte d'aixecar un genoll rere l'altre és una maquinària perfecta que compleix aquesta doble funció humana perfilada i curiosa. Espantats i empesos al buit, els esperits del repòs queden aplacats per la fúria dels batecs eixordants del cor, els ofecs incessants dels pulmons i la suor primerenca que ens pren sota la camisa. L'afany de supervivència convida a aquest precepte fastuós de còpia i similitud, una sanefa d'accions tremendament humanes, tedioses en l'angoixa i exultants en l'eufòria. L'acte bàsic de la primera allau, l'estampida animal de les criatures desfermades, el fill lligat de sargit invisible i indestructible que ens amoroseix el cos amb el cos aliè. La descripció impossible del que s'està cometent amb tota la intenció del món, que hem fet nostre...

Llevat de quatre collonades, el que sabem que fa mal de veritat dins la torna de l'exili de la casa pròpia és patir, com qui pateix de veritat, l'angoixa del grau superior al 20 en una ampolla que mai serà a les nostres mans. Voler aquella ampolla, buidar aquella ampolla amb la ràbia idiota de qui transpira alcohol a cada passa que malda per fer com un coix. Coixos d'esperit de vi, de beuratge. El trau de la beguda dins el cos. Qui beu sap que pot parar de beure fins que no recordi res del que estava fent mentre parava de beure com tothom fa. Cal aturar-se un segon i abolir el treball assalariat, descrostar la vida acomodada i desfer en centenes generoses de miques la genialitat de l'ésser. Cal fer beure i cal omplir de sutge, bilis i sofre els cors de qui ens envolta donant-hi les raons més clares dels nostres sentits. Ah!, la senzillesa. Ah!, la traïció dels noms en blanc de la nit passada i el proper vespre. A tots ells els dedico tots els traus que vinguin i vin...