20 i 18

De camí al gran cercle del vici i l'onanisme ben practicat, vora el punt del migdia, vam topar cofois amb una corrua de personatges detestables que anaven cap al tren tot ballant ska i punk amb un moviment coordinat que seria l'enveja de tot l'East End de Londres i Jamaica, la part on cuinen bé. L'escena provocava basques i degeneració a parts iguals, talment com una fascinació de qui acaba de trobar una merda gegantina enmig del bosc i encara no se n'avé després de mesos sense tocar la muntanya. De camí, de camí i de tornada de tot com anem sempre, perquè som els bons i a nosaltres no ens heu de venir a explicar el que ja sabem, cacafutis, vam congeniar alegrement amb quatre o mil ampolles trencades als caps respectius. Seus. Va ser la millor festa que podríem haver viscut abans no passés un tren damunt les vies on érem i se n'endugués a una trentena per davant.

Els llavis entumits. La llengua adormida. Els dits a joc amb una gola tensa i delicada, tibats per una dolçor estranya i natural com res més. Un punt roent a la punta, punteig i tornada, resseguint el tast d'una fita a l'altra i endegant altra vegada fins que la genialitat se sacia de tot el que es va fent gotim cos avall. La genialitat és justa, precisa i desfeta. Surten totes les paraules maquinades dins la ment, com si una teixidora, filada rere filada, brodés la millor de les oracions per discernir el que es pensa. Som reis, som plebeus, i som flocs de cotó dins el vapor que empeny la màquina a fer, refer i desfer. El barem per considerar bona la partida i el tram filat és una decisió pròpia de qui estima el sou per sobre de la feina i de qui té la feina com un suplici d'amor autoinfligit, tall rere tall, desfilant una costura pels camals dels nostres draps. Fa estona que els gust i el gaudi són la mateixa peça del teler, assimilats per una xarxa de fils que donen for...

Què vol dir "gestionar conflictes? Què significa aquesta incapacitat preconcebuda de resoldre per la via directa merders tipus? Quina mancança autocomplaent se'ns presenta com un caramel d'heroïna reconfortant del llenguatge que no calgui especificar quines accions concretes es duran a terme per equilibrar el cosmos de nou davant dels nostres ulls i els de Déu? "Ho gestiono com pugui", diu, després d'ésser qüestionar sobre una plantofada ben fresca en tota la puta cara. Bona hòstia. Vés a gestionar factures, au, corre.