La bogeria
La bogeria és aquest astre que ens pren el temps i el judici en la seva òrbita constant sobre el nostre fer. Ben bé no queda res indemne en elraste del seu pas únic, que ens abraona i esperona uns contra si. Cada passa que fem fa prendre una revolució encara més sonada aquesta preciosa bellesa que s'encomana de follia i imprevist; el nostre moure'ns mou i commou la bogeria fins al punt de fer de companya perfecta de l'alienació que ens cal per sobreviure. Nós soms boig, soms foll i soms recte en el camí de la derrota del seny i l'ordre. Si lluito contra la bogeria que em vol, em dol i em fa fort l'esperit de veure el món enfonsar-se en seva pròpia cendra, si lluito contra la darrera desfeta que em podria permetre estimar, si lluito contra allò que he de filar primer per no esdevenir el que em volen fer ser, seré una alegria fosa a mediocre més. Seré una taca invisible i formaré part (com qualsevol altra taca invisible) de la realitat, i aquesta em vol mort, mort p...