La fila

El català té uns avantatges socials incomprensiblement menystinguts pel gran públic, com ara la capacitat de sargir amb mots fascinants diàlegs únics sobre monòlegs del cervell. Dit així ben bé el narrador mereix un fort cop de puny i una abraçada sincera, sense ser del tot important l'ordre, però d'aquesta manera es pot entendre quina necessitat hi ha de no perdre segons quins mots amagats sota barbarismes, neologismes i errors dramàtics reiteratius. El mot fila, que indica alhora un seguit de persones, elements físics inanimats o conceptes arrenglerats i disposats l'un davant de l'altre

__________________

....................................

o bé una unitat de capacitat de cabal d'aigua equivalent a 144 plomes valencianes. No sé exactament què vol dir això, però quan ho he trobat al DIEC me n'he enamorat lleugerament i he volgut que sortís en algun punt del text. També significa la cara, aspecte, d'una persona, el que ara mateix està més estès conèixer com la pinta que fa algú. És pompós recordar les pintes que fa el personal quan es dirigeix a fer una activitat pública on hom pot veure-hi un caràcter molt ben representat escomès alhora amb tota la intenció per que no es denoti la cura per l'aspecte. La casualitat permet, en la seva magnífica providència, reconèixer com de ben trobats estan segons quins posats davant el món, quan a l'hora de la veritat no són més que impostures treballades amb finor i cirurgia social.

Molt sovint aquestes pintes són un reclam de diferència de classe, de carrer i d'aparador social. Altres moments, però, són vanitat i farfolla.

D'ara en endavant em considero afortunat que em rellisqui per ambdues bandes de l'ànima la fila que faci i porti cadascú. Cal constatar-la interiorment sempre, sense oblidar en cap moment què duu cadascú posat a sobre i per què, sobretot per saber si estem davant d'una farsa. Però deixeu a la gent en pau, per favor ho demano.